Ausias March

Fa vora 600 anys digué el gran mestre:

Ya tots mos cants me plau metre en oblit,
foragitant mon gentil pensament;
e Fina Amor de mi es partrà breument,
e, si com fals drut, cercaré delit.
Així es conquer, en aquest temps, aimia:
cobles e lais, danses e bon saber
lo dret d’Amor no poden conquerer:
passà lo temps que el bo favor havia.

Seguiré el temps ab afanyós despit,
si co el dançant seguix a l’esturment
e mostra be haver poc sentiment,
si per un temps dança rostit bollit.
En temps passat mudança no sentia:
d’açò em reprenc e em tinc per molt grosser,
cuidant saber tot quant era mester:
foll és perfet qui es veu menys de follia.

Si com l’infant qui tem mal esperit
com li defall companyia de gent,
prenia a mi, qui dubtava el torment
que em dava Amor, acostant-se la nit,
e desigé ço que ser no poria,
car fermetat en ell no pot haver,
puix no és pus que destemprat voler
e dura tant com la passió el guia.
Si com aquell qui està al bosc escondit,
robant les gents, matant lo defenent,
e cuida ser a Deu humil servent,
faent retret del temps qui l’ha servit,
n’ha pres a mi que vós, Amor, servia,
passant afanys, esperant lo plaer,
amant molt ferm, ab un escur esper.
Puix he pecat, yo mereixc punit sia.

Molt me reprenc com d’Amor he mal dit,
ne diré mal de dòna al món vivent,
e, si lo sol és calt naturalment,
si no és fret, no deu ser corregit.
Perque d’Amor yo mal ya no diria,
que en ell no és de ben fer lo poder,
car fermetat de dòna hi és mester,
e, si la vés, per Deu l’adoraria.

Per sa bondat, prec la Verge Maria
que en son servir canvie mon voler,
mostrant-me clar cóm han perdut carrer
los qui en amor de les dònes han via.

Wagner

http://www.goear.com/listen.php?v=91b3929

Metzina per a l'ànima.

brecht

¿Qui llig teatre hui en dia? ¿Qué fa Shack llegint teatre conforme està el món? Ha entonat un mea culpa. Apenes si havia llegit res de Bertolt Brecht. Despusanit lliggué Los Horacios y los curiacios. Anit Terror i miseria del III Reich. Demà Los fusiles de la señora Carrar. Alianza Boljaca. 7 euros. Un cubata sense risc de garrafó. Una econòmica font de plaer (està editat en este format el seu teatre complet, 12 volum).

¿I encara diuen que el plaer és car?

Vacaciones en el mar

A bordo del Loveboat, el barco de l'amor. [¿Cóm podien vore els nanos esta série en títul de peli porno de videoclub ilegal?] En tot cas, tampoc cal fer un viage tan animat com el d'Ulisses. Unes vacacions en la mar, a bordo d'un creuer de lux, és la millor manera de passar uns dies tranquils i la situació idònea per a escriure un poemari (encara que siga roïn), llegir a Bretch o estudiar un poc. També et pots quedar en terra, pero no hi ha gent tan divertida com estos cinc elements emmarcats pel salvavides.

Odissea

— La vida és una odissea —li digué un intelectual apessebrat.
— No —respongué Shack, enèrgic—. L'Odissea és la vida. I també un llibre que tinc sempre a mà.

Ulisses

I llavors parlà Circe dient a Ulisses:
— Escolta lo que te vaig a dir i un deu ya farà que ho recordes: arribaràs a les Sirenes, que enchisen a tots els humans, qualsevullga que siga el qui aplega ad elles. Qui per follia afluixa i para l'orella al cant de la veu de les Sirenes, ya mai ni dòna ni fills eixiran a rebre'l, tornant tots a casa joyosos. Les Sirenes enchisen en la seua cançó prima i clara. Passa de llarc, pero tapa a la teua gent les orelles en cera dolça i molla, per a que no les senten. I si el cor a tu et demana escoltar-les, fes que et nuguen de mans i peus dins de la ràpida nau, al peu del mastell gran. I si pregues als companyons que et desnuguen, ells lo que han de fer, conforme més ho pregues, és lligar-te més fort els nucs.

Kapuscinski

Quan Ryszard Kapuscinski naixqué el 4 de març de 1932 la chicoteta ciutat de Pinsk estava en Polònia i polonés es declarà ell sempre. Hui s'ha quedat a l'atre costat de la frontera, en Bielorrusia. Estava sense dubte predestinat a escriure un llibre com «L'Imperi», el retrat més mordaç, cínic i llúcit que Shack ha vist mai sobre l'antiga URSS i les repúbliques, nacions i tribus que la formaven.

Kapuscinski, empero, és molt més que això. Diuen que és el millor reporter de l'història. I lo ben cert és que les cròniques de viage publicades en «L'Imperi» són una pura delícia. Lliteratura d'alt voltage.

Shack s'acaba de comprar «Èban», que aguarda pacient en la tauleta de nit. La foto del post és el propi Ryszard pujant en burro en algun racó de l'Àfrica subsahariana.

Desafio go home

L'any en que es commemorava l'invasió militar del Regne de Valéncia per part de Felip V, representant de Castella, de l'Espanya uniformisadora més rància, el Desafío Español ha estat durant dos anys en Valéncia demostrant que aquelles ferides estan tancades i que els espanyols de hui (i entre ells els primers, els nostres governants del PP) són extremadament sensibles cap a la diversitat cultural, llingüística i identitari de l'Estat a que representen: és per això que han cuidat l'us de la llengua valenciana en cada detall, han plantat una gran Senyera en la seua sèu i han eixit en ella de port cada dia, han acodit a tota classe d'actes institucionals per a demostrar respecte al poble que els aculls… i un llarguíssim etcètera. Alguns diuen que és lo mínim que podien fer, puix la Generalitat Valenciana, en els diners de tots, ha patrocinat al Sindicat espanyol.

No se comprén per tant la reacció de Shack en enterar-se de la derrota en semifinals del Desafío front al New Zealand:

— Espanya go home! —ha cridat. I ha penjat una foto d'ells cap per avall.

Pareix mentira que encara hi haja valencians que no es donen conte dels immensos esforços que fan els espanyols per respectar i admirar l'idiosincràcia del poble valencià, reverenciant tots els nostres símbols identitaris.

taj mahal

El Taj Mahal, maravella del món, símbol hindú, és conegut perque depenent de l'estació de l'any i de la posició del sol, el seu blanquíssim marbre és un calidoscopi de colors. Pero la brutea, la contaminació i la pols han fet que es pose groc com els dits de Walter, conegut perque empalma els cigarros els uns en els atres. Perdrem l'aire pur, els arbres i els rius, la llengua… i també els colors, per culpa de l'ambició dels hòmens grissos d'Occident. Malaïts ells i els qui els justifiquen!!!

Per cert, ahir Shack discutint en un escepticiste ecològic li sentí dir:

— Pero eso en el mejor de los casos lo verán nuestros nietos.
— La teua filla està bona —li respongué Shack—, pero t'assegure que no tindria un chiquet en ella ni encara que fora l'última dòna del món… ¡güelo cabró!

cai guo qiang

Este chino és amic de Shack. Es conegueren fa 20 anys en un bar en mig del desert de Wagga Wagga, en Austràlia. L'home ya estava com una cafetera. I pareix que ha anat a pijor.

www.caiguoqiang.com

Janis

Janis naixqué en 1943, un any abans que el pare de Shack i morí en 1970, un any després de nàixer ell. Shack pensa a sovint en ella. Borracha, cachonda, llúcida, sexual, en una veu única i en una càrrega existencial insostenible. Bukowski era el seu antagoniste masculí, li ha comentat hui Shack a un amic. Se li n'anà la mà en les drogues. No perque fora una golfa perdulària. No només per això, almenys. Hi havia molt d'anestèsia vital també. Nos queden les seues cançons pero és una putada que el món no puguera gojar d'un somriure tan franc més que durant 27 anys. I sobretot és una putada que ella no pogué divertir-se aixina fins a complir els cent anys. Shack defén, contra l'opinió generalisada, que Janis tenia una bellea enlluernadora.

(Shack dedica este post als qui es queixen de que este blog està ple de pililes).

Àngels Musics

A Shack li agrada mostrar als amics de fòra les coses bones (i també les roïnes) que té el Cap i Casal. I més si són dels que s'enjugassen en cada troballa. Este matí ho ha fet. ¿Qué és lo més imprescindible de visitar hui en dia en la ciutat de Valéncia?, s'ha preguntat Shack. Les cases del Cabanyal, sense dubte. Pero és una aposta massa particular, massa ajustada per a la seua òptica, massa arriscada en definitiva. ¿I lo segon? Li ha vingut ràpit al cap: els àngels músics de la Sèu. Els que entenen d'art diuen que podria tractar-se del conjunt més important de la pintura del Renaiximent en tota la península. Shack no té ni idea d'art, pero estos àngels són com si de colp i repent els haguera caigut als valentins del cel el privilegi de tindre en la seua ciutat per a sempre un tros de Florència. A Shack li fa eixa sensació. I ya sabeu que Florència és la ciutat més maravellosa del món.

Són unes pintures murals realisades entre 1472 i 1481 pels itàlics Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano en l’altar major de la Sèu. Foren descobertes casualment en juny de 2004, mentres es reparava la volta barroca de l’altar, que data del segle XVII. L’any 1472, el bisbe de Valéncia i vicecanceller de Roma, Roderic de Borja (vint anys després Papa Aleixandre VI), contractà als dos pintors italians. El Borja tirava en pólvora de rei: és el contracte més car de l'historia de la pintura peninsular dels segles XV i XVI: 3.000 ducats d’or.

Molts han parlat de la perversitat dels Papes de Xàtiva. No fa molt, en diners valencians, s'ha produit un pastiche infumable (Los Borgia; dir-li película és una deshonra per a l'història del cine) que posa a la saga valenciana com un tall d'imbècils, histriònics, vividors i analfabets. Pot ser foren vividors. Tots lo atre és pura ignorància. És indubtable, no obstant, el compromís dels Borja en l'introducció del Renaiximent en la península a través de Valéncia i en general el paper que desplegaren com a mecenes d'art.

Als Borja deuen els valentins (i a la Fundació la Llum de les Imàgens) poder mostrar al món uns àngels com estos en la Sèu de Valéncia. Circula per ahí una foto també d'Àngels en una Sèu, pero de Dénia. Una sèu que només té una estrela i no un cel sancer ple d'elles. Una estrela que diuen de Michelín. És una foto també molt florentina. Podria haver-la tirat (a pinzellades) el mateix Boticelli.

Wolverine

Wolverine, Logan, Lobezno. Superhéroe de la Marvel Comics i membre dels X-Men i dels Venjadors. El meu companyó de faena, Will, que em té assentat a la seua esquerra, em diu que Wolverine era el seu héroe d'infantea i que quan estic de mala llet i em mira de gaidó, pareix que veja al de la Marvel. Yo li dic que nos assemblen en el cagar… i en tot cas en les celles. Este post va dedicat ad ell —a W.— que m'aguanta en silenci i ressignació.

Luna Rossa

Tres barcos tenen el bon costum d'hissar la Senyera en eixir de l'America's Port per a les regates: els surafricans del Shosholoza, els itàlics del Luna Rossa i els suïssos de l'Alinghi, veler defensor del títul. Sense dubte són els tres que majors simpaties han mogut entre els valencians. L'equip de Suràfrica ya està eliminat; el Luna Rossa està lluitant en l'Oracle per arribar a la final de la Copa Louis Vuiton (Lluís el Butoni, per als llectors de l'Horta de Valéncia). Enfront tindria al New Zealand, que eliminarà sense dificultats al Desafío. I qui guanye li disputarà la final de la Copa de l'América a l'Alinghi.

El vaixell que vol engolir-se al Luna Rossa és l'Amerigo Vespucci.

enric G

Sí, sí, Shack sap que vos estimaríeu més que haguera penjat a Juliet Binoche o Scarlett Johanson, pero no direu que no teníeu curiositat per conéixer el rostre del senyor González.

HGW XX/7

¿Quànt pagaries per la jaqueta del capità Gerd Wiesler, agent HGW XX/7 de l'Stassi?

Obra sense clavill. Monumental Ulrich Mühe, el guió, la fotografia, els diàlecs, l'interpretació de tots, l'austeritat del Berlín Est, la direcció, l'història… i la música. Uff, una peli per a aplaudir quan s'encenen les llums.

SOUNDTRACKS
Die unsichtbare Front - Gabriel Yared / Stéphane   
Moucha 02:43
HGW XX/7 - Gabriel Yared / Stéphane Moucha 05:34
Gral - Ernst Ludwig Petrowsky 02:37
E.W. als Gruß - Ernst Ludwig Petrowsky 02:33
Linienstraße - Gabriel Yared / Stéphane Moucha 02:51
Der Verrat - Gabriel Yared / Stéphane Moucha 02:05
Champus-Lied - Angelika Mann 03:29
Ich würde, wenn ich wüßte, daß ich könnte - 4PS 04:00
Das Leben der Anderen - Gabriel Yared / Stéphane
Moucha 05:14
Die Sonate vom Guten Menschen - Gabriel Yared /
Stéphane Moucha 01:40
Wie ein Stern - Frank Schöbel 06:20
IM “Martha” - Gabriel Yared / Stéphane Moucha 04:23
Rock’n Roll im Stadtpark - Pankow 03:24
Stell dich mitten in den Regen - Bayon 05:17
Gesichter der Liebe - Gabriel Yared / Stéphane Moucha
03:32
Georg Dreyman, der Dichter - Gabriel Yared / Stéphane
Moucha 01:28
Es gibt Momente - Hansi Biebl 05:06
Albatros - Karat 8:12
Tausend Augen- Silly 04:32

Angelita Diamantes

Hinchada de l'extraordinària Selecció de Trinitat and Tobago, país natal de la Diamantes.

Angelita Diamantes (sí, sí, Diamantes, també coneguda per Super Sexy, i en bon criteri el malnom, vos ho assegure) despulla el seu dia a dia en això que diuen fotolog —no donaré més pistes per discreció—. Be, fa una tria del seu dia a dia i despulla allò que li abellix, lo qual és de lo més llícit. A la Diamantes li agrada la mateixa "raça" de chicones que a Shack —Debbie Harry, Jean Seberg, Anna Karina…— i moltes atres coses maravelloses que desvela entre llínies i fotos glugejades. Just és que també ella puga vore el carot de Shack. Encara que només haja segut durante menys de 24 hores. Un Jim Bean en gel a la seua salut.

i el rock!

Encara aixina i tot, a Shack lo que el retorna a la vida és el rock and roll. El r'n'r que pugué sentir-se ahir i està sentint-se hui en la segona edició del FUNTASTIC DRACULA FESTIVAL, l'experiència més pròxima a l'èxtasis-rock que es pot viure en els dies que corren.

El tecno.

Shack havia tingut una agra discusió est estiu passat en l'amic Israel, de qui es fiava prou, musicalment parlant. Éste defenia en ungles i dents la dignitat musical del tecno, mentres Shack la dimonisava. L'últim LP de Dover l'ha fet obrir una porta que estava tancada en pany i forrellat. Una porta d'accés a un univers que ya besllumena.
+info: www.dover.es.

Olivia.

Shack es trobà a Olívia pel carrer. Estava irresistible en eixe conillet que s'havia tatuat en la cuixa. Pergué tota vergonya i la convida a sopar.
— En la Pata fan una ensalada d'espinacs, panses, taquets de pernil i pinyons per a fer reverència.
¡Olívia digué Sí! I a Shack se li encollí el cor de l'emoció. Lo ben cert és que Olívia, maganchera, ya coneixia l'ensalada d'espinacs de la Pata. Una aposta segura.

Tristan i Isolda

“Com que mai he sentit la vera felicitat de l'amor, pretenc erigir un monument al més bell dels ensomis, un monument en el qual l'amor estiga assedegat de forma convenient de cap a peus; he concebut en la meua ment Tristan i Isolda, la més simple i a l'hora la més viva creació musical". Richard Wagner explicava aixina en una lletra a son amic Franz Liszt la primigènia idea d'esta òpera. La carta, ha llegit Shack, està datada en decembre de 1854 en Zurich.

Tristan i Isolda (Tristan und Isolde en alemany) és una ópera en tres actes que fon estrenada en Múnich el 10 de juny de 1865. L'història de Tristan i Isolda és una llegenda cèltica del segle XI en el marc de les guerres entre els irlandesos i les diverses i desunides tribus britàniques.

Shack et recomana que la sentes en www.epdlp.com/opera.php?id=112.

i t'informa de que existix també una película del tot recomanable dirigida per Kevin Reynolds: www.fox.es/tristanisolda/

Company

Hi ha tota una trossada des d'El Puig de Santa Maria fins a Almenara —encimerada per tres torres vigia— i, des de la mar, seguint el curs del Palància, en que la nostra terra, Valéncia, és roja. L'atre dia Shack travessà un d'eixos camins d'argent que ara són d'asfalt i no d'aigua dolça fins a Sogorp, creuant tot el Camp de Morvedre. Ignora si les montanyes estaven més verdes que mai o seria que lluïa un sol esplèndit. Imaginà Shack aquell trayecte (que apenes li costaria 35 minuts des de la capital de l'Alt Palància, la senyorial Sogorp, fins al Cap i Casal), fa només cent cinquanta anys i li haguera costat dos dies de fer a cavall. Haguera fet nit en les rodalies d'Algímia d'Alfara.

A Umbert Company també li agrada imaginar estes coses, pensar-se 150 o mil anys arrere. I li agradava comentar-les en Òscar, junts jugaven a anar-se'n arrere en el temps i s'enjugassaven comentant les maravelles de la Valéncia lliure que fórem, renegant de l'actual meninfotisme. Shack sempre que veu la terra roja d'esta comarca pense en ells, en els Company. Pensa en el somriure franc d'Òscar, sempre dispost a una bona charrameca, i l'imagina mirant les taronges mentres passeja entre els camps, fent carasses: estes bones, aquelles no… Sempre que veig terra roja pense en Ampar, en Gema, en la mare, en Cèlia, en Laura, en Salva… i sobretot en séquies i en camps de tarongers, en Òscar, pacient, olorant, mirant, tocant la terra roja, entre valls i montanyes, acaronat per un cel net i clar, com ell.

Òscar ha mort veent que li mataven, estos malnaixcuts que nos governen, la llengua valenciana dels seus delers, i en ella la cultura, la pàtria… Ha mort, pobret, veent rondar l'ombra de Paco Roig i de mil especuladors més sense nom conegut entre els seus tarongers. Als que nos maten la llengua i als que nos maten la terra, en esta Valéncia nostra femada d'autoodi i submissió, hauria de reventar-los la vida per dins. Ad ells la parca se'ls endu i no han deixat més sembra que la codícia que d'ells han deprés els seus.

Òscar seguirà viu durant generacions i generacions en l'esperit generós i ric de fills i nets, ben ensenyats per al plaer i l'honestitat.

Gaspar Rubio

Aquells que el veren jugar diuen que era un jugador elèctric. Li dien "elèctric" molt abans de l'existència en els anys 40 dels Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza. Els chotos sempre a rebufo, inclús en la troballa d'adjectius. El cas és que tocava baló i l'enchufava en la gàbia o assentava als qui li eixien al pas camí de l'àrea enemiga o s'inventava un centre milimètric i deixava a un companyó franc cara a gol. Un mac. Possiblement el millor jugador de l'història del Llevant UD. Tan lluntà…!

Gaspar Rubio (14/12/1908, Serra, El Camp del Túria, Valencia) marcà una llegenda chafant la ralla de calç del Camp del Camí Fondo, vestint l'antiga elàstica albinegra originària del Llevant FC. Debutà als 17 anys i durant dos temporades feu vibrar com mai abans a millers de llevantinistes. Després se'l endugué el Madrit a qui ajudà a guanyar la primera de les seues 29 lligues, en la temporada 31-32. A partir d'ací, Gaspar Rubio repartí la seua màgia pel món: Atleti (32/33), Nacional (33/34), Valéncia CF (34-36), Granada (39/40 i 42/43), Múrcia (40/41) i encara tornà al Llevant UD les temporades 41/42 i 44/45 i al Real M. en 1939. Es retira als 38 anys en el Melilla. Fon internacional per Espanya en 4 ocasions i marcà ¡9 gols!

Gaspar Rubio representa, com un atre tòtem del llevantinisme, Antonio Calpe, una doble militància de la que a sovint s'ha acusat als granotes: ser del Llevant UD i del Real Madrit a l'hora. Shack es lleva el capell davant d'estos dos mits de l'història blaugrana i no obstant avisa a navegants: existixen millers de llevantinistes, una immensa majoria, que durant anys han seguit al seu equip en 3ª, en 2ª B o en 2ª divisió i per a soportar-ho no han tingut cap necessitat de ser "també" d'un dels grans. Que eixa fora una malaltia que patiren molts chotos durant l'anyet que passaren en l'infern, no deuria ser motiu per a buscar cadàvers en la rebotiga granota.

Hui a les sèt de la vesprada Shack (i una host de granotes insobornables) chiularà en fúria cada volta que un jugador blanc toque el baló. Tota pressió serà poca per a obrar el milacre de véncer a un dels omnipotents equips de la 1ª divisió. El Llevant, no de bades, ha ascedit a Primera per a recordar als superbs Valéncia CF, FC Barcelona o Real Madrit que el Sur també existix. Alguns diuen que eixa no és la Lliga del Llevant, pero Shack opina totalment al contrari. 3x3=9x2: 18. Eixos 18 punts són mija permanència.

Hui el Llevant UD jugarà el seu partit número 100 en Primera Divisió contra el Real Madrid, equip al que mai ha guanyat en un partit de Lliga. Shack i la parròquia granota es deixaran la gola en Orriols per a que l'efemèrides puga ser celebrada per tot lo alt. I per a trencar una estadística antipàtica. Shack aposta per un 5 a 2.

Kraken 2

Quan se n'entraven cap al poble, Gambeta ha girat la vista per si sorprenia al Kraken a les seues esquenes. El Kraken no estava, pero en canvi n'hi havia dos llunes. Ha seguit caminant i no li ha comentat res a Shack.

Kraken 1

Shack i Gambeta s'han banyat els peus d'arena i llàgrimes de lluna plena fa mija hora. A Shack li agrada mirar la farola del port; a Gambeta pensar que ixen, d'a on naixen les ones, calamars jagants. Han passejat en silenci. La mar estava groga i redona.

(foto: Jaume Llinàs, www.lacoctelera.com/jaume)

Hamburgatells

Shack vos propon hui una recepta cassolana ràpida, barata i sobretot en la garantia de saber lo que es menja, que quan es tracta de productes derivats de la carn és ben d'agraïr. Especialment indicada per a pisos d'estudiants.

A esta classe d'hamburguesa que porta un poc de fege se l'ha batejada HAMBURGATELL en homenage al deliciós figatell de La Safor (Valéncia).

500 grams de rellomello de porc de primera qualitat (que pot costar 6/7 euros)
150 grams de feges de pollastre (90 cèntims)
50 grams de formage semicurat de cabra (1 euro)
Pebre negre
Pibe roig dolç

Es sofrigen els fegets fins que es facen només un poquet, sense aplegar a dorar-se i es passen junt a tot lo atre per la Minipimer. Quan estiga picadet, fem mandonguilles i les anem esclafant contra una paella en un poquiu d'oli per a donar-li la típica forma d'hamburguesa.

Si la carn nos agrada molt feta farem ben fineta l'hamburguesa; a més grossa, menys feta.

Depenent del tamany vos eixiran entre 8 o 10 saborosos hamburgatells.

I si no vos agraden o no vos ixen be, Shack vos recomana com a alternativa una Sopeta de Miso en sobre, ràpida de fer i més elemental encara.

Tempus fugit

¿Qui no s'ha preguntat a sovint per qué quan érem menuts el temps s'estirava més per a tot? Shack estigué ahir cavilant d'açò, després de dinar en Ca Flor. Al poc de temps lliure que queda després de treballar i desplaçar-nos, li hem de restar:

a) el que en dediquem a anar a comprar
b) a preparar menjades
c) a estar informats
ç) a rentar el coche
d) a cuidar del patrimoni immoble seguint els consells del programa de bricolage de la tv
e) a resoldre desavenències en nóvies, amants, amics i amigues…
f) a celebrar les reconciliacions
g) a consumir una mija de 171 minuts de televisió al dia (Font: El País, 2/9/2006, pg69)
h) a devorar les menjades que preparem, fer la sobretaula, la tertúlia, la digestió, la visita a Mossén Roca i la becadeta.
i) a repensar-nos per qué quan érem menuts nos cundia més el temps………

Tenint en conte que fins als 18 lo únic que fem de tot açò és menjar lo més apressa possible per a seguir fent coses, Shack s'explica el misteri de per qué a partir dels 18 anys el temps corre que se les pela i ya no se'n troba mai per a tirar avant aquells proyectes ensomiats des de la tendra adolescència i que, a hores d'ara, s'han transformat en u dels pocs temes de conversació interessants.

La ciutat surant de Zheng He

Entre 1405 i 1433 l'almirant chinenc Zheng He (sense més intencions que l'expansió comercial i l'investigació científica) navegà més de 40.000 milles nàutiques en sèt viages que el dugueren a obrir vies comercials per tot l'Oceà Índic, la Mar Aràbiga i la Roja, les ciutats de Qui Nhon, Malaca, Calicut, Adén o Malindi, en la costa Swahili. La flota al càrrec de Zheng He constava d'entre 310 i 350 barcos i fins a 30.000 marins. Els barcos més grans de la flota podien alcançar 120 metros d'eslora, 52 de mànega i 9 màstells, autèntiques ciutats surants.

Cíclicament (anit ho feu, ans de dormir) Shack torna a enjugassar-se en la llectura de l'odissea de Zheng He. I llavors l'aventura antàrtica de l'Endeavour resta anecdòtica.

Aixina, a més, no direu que Shack només pensa que en fartar.

(Dibuix de Hongnian Zhang. Es pot vore part de la seua obra en www.zhangwoolley.com)

El General Gambeta.

Este matí Shack ha despachat durant més de dos hores en un amic que venia de peixcar en les Açores, junt a la seua família (i aixina de costera amunt se li ha posat la reentrada llaboral!). A la que s'han donat conte, era hora de dinar i Shack, davant la perspectiva d'encarar els foguers estressadament i no com li agrada (enjugassant-se i sentint Diálogos3 de Ramon Trecet en el transistor), ha propost anar a Casa Flor, a on molt solícits, com de costum, els han parat taula. Junt al mític Mercat del Cabanyal, fon fundada a les darreries del segle XIX, quan encara passava per allí al costat la Séquia d'en Gasch, a on anaven les dònes a rentar la roba (perque llavar, lo que és llavar, no sabem si llavarien molt).

La bona qüestió és que Shack i companyia han passat el dinar parlant de tres coses:

1. Shack li ha trasmés al seu amic el recort emocionat de l'última volta que estigueren en Xàbia. Marisa havia preparat Marinera i, mentres tots es chuplaven els dits, Vicent els explicava les virtuts gastronòmiques i les formes de peixcar (i/o comprar) la morena, l'escorpa, el golfaç, el rap, la cavalla… Dinaven en la terrassa, mentres bufava fresquet en La Plana, a les acaballes de juliol. Ad est assunt han dedicat almenys una hora i mija, la primera del dinar.

2. El qui venia de peixcar en les Açores li ha explicat el bastiments d'una història que li ronda el cap. No tracta de gastronomia, pero transcorre en un local del gremi de l'hosteleria, a la vora, a més, dels arrossers de l'Albufera. Shack també li ha parlat d'un amic de ficció que va als bars, deixa 100$ damunt la taula, demana got i gel i trau del maletí la botella de Southern Comfort.

3. I han raonat a més de lo molt que els agrada als gastrònoms valencians, i en especial a Ibn Razin, citar El Quadern Gris, de Josep Pla. Encara que a Shack, que està llegint-lo com la Bíblia, a culleradetes menudes, li agraden més uns atres aspectes.

Gambeta, que també estava assentat a taula, no ha participat massa en la conversa, pero en acabar les postres ha demanat camamila i en el primer glopet ha afirmat:

— ¡Che, he dinat com un general!

(Foto: tripulació del "Fransisco y Catalina", peixquer de Santa Pola (El Baix Vinalopó, Valéncia), a on es troba una de les millors llonges del Mediterrani).

Peter Luger

«Cuando la revista Time Out de NY editó su primera guía de restaurantes, Peter Luger fue catalogado como el mejor steakhouse de la ciudad. Al año siguiente, lo mismo. Cinco guías después, Time Out dejó de conceder el premio anual en la categoría steakhouse y anunció que sólo la repondría cuando no ganara Peter Luger, o sea, no en un futuro previsible»

Enric González, Historias de Nueva York (fragment).
Un llibre deliciós.

Somriures.

A voltes et sents envoltat d'un univers de felicitat sense mida. Anit Shack tingué eixa sensació. Havia sopat com un general: paté de sofrassada calenta, formage de tetilla fregit, secret ibèric, vi negre de la terra… L'alegria que embargava a Shack per la desfilada de plats era només comparable a la felicitat general en el restaurant.

Quan algú es sempre tan feliç t'enganya a tu i s'enganya ad ell.

I aixina és complex que es done una simbiosis enriquidora.

És un engany, aixina i tot, que t'ompli de vida.