Olivia.

Shack es trobà a Olívia pel carrer. Estava irresistible en eixe conillet que s'havia tatuat en la cuixa. Pergué tota vergonya i la convida a sopar.
— En la Pata fan una ensalada d'espinacs, panses, taquets de pernil i pinyons per a fer reverència.
¡Olívia digué Sí! I a Shack se li encollí el cor de l'emoció. Lo ben cert és que Olívia, maganchera, ya coneixia l'ensalada d'espinacs de la Pata. Una aposta segura.

Tristan i Isolda

“Com que mai he sentit la vera felicitat de l'amor, pretenc erigir un monument al més bell dels ensomis, un monument en el qual l'amor estiga assedegat de forma convenient de cap a peus; he concebut en la meua ment Tristan i Isolda, la més simple i a l'hora la més viva creació musical". Richard Wagner explicava aixina en una lletra a son amic Franz Liszt la primigènia idea d'esta òpera. La carta, ha llegit Shack, està datada en decembre de 1854 en Zurich.

Tristan i Isolda (Tristan und Isolde en alemany) és una ópera en tres actes que fon estrenada en Múnich el 10 de juny de 1865. L'història de Tristan i Isolda és una llegenda cèltica del segle XI en el marc de les guerres entre els irlandesos i les diverses i desunides tribus britàniques.

Shack et recomana que la sentes en www.epdlp.com/opera.php?id=112.

i t'informa de que existix també una película del tot recomanable dirigida per Kevin Reynolds: www.fox.es/tristanisolda/

Company

Hi ha tota una trossada des d'El Puig de Santa Maria fins a Almenara —encimerada per tres torres vigia— i, des de la mar, seguint el curs del Palància, en que la nostra terra, Valéncia, és roja. L'atre dia Shack travessà un d'eixos camins d'argent que ara són d'asfalt i no d'aigua dolça fins a Sogorp, creuant tot el Camp de Morvedre. Ignora si les montanyes estaven més verdes que mai o seria que lluïa un sol esplèndit. Imaginà Shack aquell trayecte (que apenes li costaria 35 minuts des de la capital de l'Alt Palància, la senyorial Sogorp, fins al Cap i Casal), fa només cent cinquanta anys i li haguera costat dos dies de fer a cavall. Haguera fet nit en les rodalies d'Algímia d'Alfara.

A Umbert Company també li agrada imaginar estes coses, pensar-se 150 o mil anys arrere. I li agradava comentar-les en Òscar, junts jugaven a anar-se'n arrere en el temps i s'enjugassaven comentant les maravelles de la Valéncia lliure que fórem, renegant de l'actual meninfotisme. Shack sempre que veu la terra roja d'esta comarca pense en ells, en els Company. Pensa en el somriure franc d'Òscar, sempre dispost a una bona charrameca, i l'imagina mirant les taronges mentres passeja entre els camps, fent carasses: estes bones, aquelles no… Sempre que veig terra roja pense en Ampar, en Gema, en la mare, en Cèlia, en Laura, en Salva… i sobretot en séquies i en camps de tarongers, en Òscar, pacient, olorant, mirant, tocant la terra roja, entre valls i montanyes, acaronat per un cel net i clar, com ell.

Òscar ha mort veent que li mataven, estos malnaixcuts que nos governen, la llengua valenciana dels seus delers, i en ella la cultura, la pàtria… Ha mort, pobret, veent rondar l'ombra de Paco Roig i de mil especuladors més sense nom conegut entre els seus tarongers. Als que nos maten la llengua i als que nos maten la terra, en esta Valéncia nostra femada d'autoodi i submissió, hauria de reventar-los la vida per dins. Ad ells la parca se'ls endu i no han deixat més sembra que la codícia que d'ells han deprés els seus.

Òscar seguirà viu durant generacions i generacions en l'esperit generós i ric de fills i nets, ben ensenyats per al plaer i l'honestitat.

Gaspar Rubio

Aquells que el veren jugar diuen que era un jugador elèctric. Li dien "elèctric" molt abans de l'existència en els anys 40 dels Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza. Els chotos sempre a rebufo, inclús en la troballa d'adjectius. El cas és que tocava baló i l'enchufava en la gàbia o assentava als qui li eixien al pas camí de l'àrea enemiga o s'inventava un centre milimètric i deixava a un companyó franc cara a gol. Un mac. Possiblement el millor jugador de l'història del Llevant UD. Tan lluntà…!

Gaspar Rubio (14/12/1908, Serra, El Camp del Túria, Valencia) marcà una llegenda chafant la ralla de calç del Camp del Camí Fondo, vestint l'antiga elàstica albinegra originària del Llevant FC. Debutà als 17 anys i durant dos temporades feu vibrar com mai abans a millers de llevantinistes. Després se'l endugué el Madrit a qui ajudà a guanyar la primera de les seues 29 lligues, en la temporada 31-32. A partir d'ací, Gaspar Rubio repartí la seua màgia pel món: Atleti (32/33), Nacional (33/34), Valéncia CF (34-36), Granada (39/40 i 42/43), Múrcia (40/41) i encara tornà al Llevant UD les temporades 41/42 i 44/45 i al Real M. en 1939. Es retira als 38 anys en el Melilla. Fon internacional per Espanya en 4 ocasions i marcà ¡9 gols!

Gaspar Rubio representa, com un atre tòtem del llevantinisme, Antonio Calpe, una doble militància de la que a sovint s'ha acusat als granotes: ser del Llevant UD i del Real Madrit a l'hora. Shack es lleva el capell davant d'estos dos mits de l'història blaugrana i no obstant avisa a navegants: existixen millers de llevantinistes, una immensa majoria, que durant anys han seguit al seu equip en 3ª, en 2ª B o en 2ª divisió i per a soportar-ho no han tingut cap necessitat de ser "també" d'un dels grans. Que eixa fora una malaltia que patiren molts chotos durant l'anyet que passaren en l'infern, no deuria ser motiu per a buscar cadàvers en la rebotiga granota.

Hui a les sèt de la vesprada Shack (i una host de granotes insobornables) chiularà en fúria cada volta que un jugador blanc toque el baló. Tota pressió serà poca per a obrar el milacre de véncer a un dels omnipotents equips de la 1ª divisió. El Llevant, no de bades, ha ascedit a Primera per a recordar als superbs Valéncia CF, FC Barcelona o Real Madrit que el Sur també existix. Alguns diuen que eixa no és la Lliga del Llevant, pero Shack opina totalment al contrari. 3x3=9x2: 18. Eixos 18 punts són mija permanència.

Hui el Llevant UD jugarà el seu partit número 100 en Primera Divisió contra el Real Madrid, equip al que mai ha guanyat en un partit de Lliga. Shack i la parròquia granota es deixaran la gola en Orriols per a que l'efemèrides puga ser celebrada per tot lo alt. I per a trencar una estadística antipàtica. Shack aposta per un 5 a 2.

Kraken 2

Quan se n'entraven cap al poble, Gambeta ha girat la vista per si sorprenia al Kraken a les seues esquenes. El Kraken no estava, pero en canvi n'hi havia dos llunes. Ha seguit caminant i no li ha comentat res a Shack.

Kraken 1

Shack i Gambeta s'han banyat els peus d'arena i llàgrimes de lluna plena fa mija hora. A Shack li agrada mirar la farola del port; a Gambeta pensar que ixen, d'a on naixen les ones, calamars jagants. Han passejat en silenci. La mar estava groga i redona.

(foto: Jaume Llinàs, www.lacoctelera.com/jaume)

Hamburgatells

Shack vos propon hui una recepta cassolana ràpida, barata i sobretot en la garantia de saber lo que es menja, que quan es tracta de productes derivats de la carn és ben d'agraïr. Especialment indicada per a pisos d'estudiants.

A esta classe d'hamburguesa que porta un poc de fege se l'ha batejada HAMBURGATELL en homenage al deliciós figatell de La Safor (Valéncia).

500 grams de rellomello de porc de primera qualitat (que pot costar 6/7 euros)
150 grams de feges de pollastre (90 cèntims)
50 grams de formage semicurat de cabra (1 euro)
Pebre negre
Pibe roig dolç

Es sofrigen els fegets fins que es facen només un poquet, sense aplegar a dorar-se i es passen junt a tot lo atre per la Minipimer. Quan estiga picadet, fem mandonguilles i les anem esclafant contra una paella en un poquiu d'oli per a donar-li la típica forma d'hamburguesa.

Si la carn nos agrada molt feta farem ben fineta l'hamburguesa; a més grossa, menys feta.

Depenent del tamany vos eixiran entre 8 o 10 saborosos hamburgatells.

I si no vos agraden o no vos ixen be, Shack vos recomana com a alternativa una Sopeta de Miso en sobre, ràpida de fer i més elemental encara.

Tempus fugit

¿Qui no s'ha preguntat a sovint per qué quan érem menuts el temps s'estirava més per a tot? Shack estigué ahir cavilant d'açò, després de dinar en Ca Flor. Al poc de temps lliure que queda després de treballar i desplaçar-nos, li hem de restar:

a) el que en dediquem a anar a comprar
b) a preparar menjades
c) a estar informats
ç) a rentar el coche
d) a cuidar del patrimoni immoble seguint els consells del programa de bricolage de la tv
e) a resoldre desavenències en nóvies, amants, amics i amigues…
f) a celebrar les reconciliacions
g) a consumir una mija de 171 minuts de televisió al dia (Font: El País, 2/9/2006, pg69)
h) a devorar les menjades que preparem, fer la sobretaula, la tertúlia, la digestió, la visita a Mossén Roca i la becadeta.
i) a repensar-nos per qué quan érem menuts nos cundia més el temps………

Tenint en conte que fins als 18 lo únic que fem de tot açò és menjar lo més apressa possible per a seguir fent coses, Shack s'explica el misteri de per qué a partir dels 18 anys el temps corre que se les pela i ya no se'n troba mai per a tirar avant aquells proyectes ensomiats des de la tendra adolescència i que, a hores d'ara, s'han transformat en u dels pocs temes de conversació interessants.

La ciutat surant de Zheng He

Entre 1405 i 1433 l'almirant chinenc Zheng He (sense més intencions que l'expansió comercial i l'investigació científica) navegà més de 40.000 milles nàutiques en sèt viages que el dugueren a obrir vies comercials per tot l'Oceà Índic, la Mar Aràbiga i la Roja, les ciutats de Qui Nhon, Malaca, Calicut, Adén o Malindi, en la costa Swahili. La flota al càrrec de Zheng He constava d'entre 310 i 350 barcos i fins a 30.000 marins. Els barcos més grans de la flota podien alcançar 120 metros d'eslora, 52 de mànega i 9 màstells, autèntiques ciutats surants.

Cíclicament (anit ho feu, ans de dormir) Shack torna a enjugassar-se en la llectura de l'odissea de Zheng He. I llavors l'aventura antàrtica de l'Endeavour resta anecdòtica.

Aixina, a més, no direu que Shack només pensa que en fartar.

(Dibuix de Hongnian Zhang. Es pot vore part de la seua obra en www.zhangwoolley.com)

El General Gambeta.

Este matí Shack ha despachat durant més de dos hores en un amic que venia de peixcar en les Açores, junt a la seua família (i aixina de costera amunt se li ha posat la reentrada llaboral!). A la que s'han donat conte, era hora de dinar i Shack, davant la perspectiva d'encarar els foguers estressadament i no com li agrada (enjugassant-se i sentint Diálogos3 de Ramon Trecet en el transistor), ha propost anar a Casa Flor, a on molt solícits, com de costum, els han parat taula. Junt al mític Mercat del Cabanyal, fon fundada a les darreries del segle XIX, quan encara passava per allí al costat la Séquia d'en Gasch, a on anaven les dònes a rentar la roba (perque llavar, lo que és llavar, no sabem si llavarien molt).

La bona qüestió és que Shack i companyia han passat el dinar parlant de tres coses:

1. Shack li ha trasmés al seu amic el recort emocionat de l'última volta que estigueren en Xàbia. Marisa havia preparat Marinera i, mentres tots es chuplaven els dits, Vicent els explicava les virtuts gastronòmiques i les formes de peixcar (i/o comprar) la morena, l'escorpa, el golfaç, el rap, la cavalla… Dinaven en la terrassa, mentres bufava fresquet en La Plana, a les acaballes de juliol. Ad est assunt han dedicat almenys una hora i mija, la primera del dinar.

2. El qui venia de peixcar en les Açores li ha explicat el bastiments d'una història que li ronda el cap. No tracta de gastronomia, pero transcorre en un local del gremi de l'hosteleria, a la vora, a més, dels arrossers de l'Albufera. Shack també li ha parlat d'un amic de ficció que va als bars, deixa 100$ damunt la taula, demana got i gel i trau del maletí la botella de Southern Comfort.

3. I han raonat a més de lo molt que els agrada als gastrònoms valencians, i en especial a Ibn Razin, citar El Quadern Gris, de Josep Pla. Encara que a Shack, que està llegint-lo com la Bíblia, a culleradetes menudes, li agraden més uns atres aspectes.

Gambeta, que també estava assentat a taula, no ha participat massa en la conversa, pero en acabar les postres ha demanat camamila i en el primer glopet ha afirmat:

— ¡Che, he dinat com un general!

(Foto: tripulació del "Fransisco y Catalina", peixquer de Santa Pola (El Baix Vinalopó, Valéncia), a on es troba una de les millors llonges del Mediterrani).

Peter Luger

«Cuando la revista Time Out de NY editó su primera guía de restaurantes, Peter Luger fue catalogado como el mejor steakhouse de la ciudad. Al año siguiente, lo mismo. Cinco guías después, Time Out dejó de conceder el premio anual en la categoría steakhouse y anunció que sólo la repondría cuando no ganara Peter Luger, o sea, no en un futuro previsible»

Enric González, Historias de Nueva York (fragment).
Un llibre deliciós.

Somriures.

A voltes et sents envoltat d'un univers de felicitat sense mida. Anit Shack tingué eixa sensació. Havia sopat com un general: paté de sofrassada calenta, formage de tetilla fregit, secret ibèric, vi negre de la terra… L'alegria que embargava a Shack per la desfilada de plats era només comparable a la felicitat general en el restaurant.

Quan algú es sempre tan feliç t'enganya a tu i s'enganya ad ell.

I aixina és complex que es done una simbiosis enriquidora.

És un engany, aixina i tot, que t'ompli de vida.