Gaspar Rubio

Aquells que el veren jugar diuen que era un jugador elèctric. Li dien "elèctric" molt abans de l'existència en els anys 40 dels Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza. Els chotos sempre a rebufo, inclús en la troballa d'adjectius. El cas és que tocava baló i l'enchufava en la gàbia o assentava als qui li eixien al pas camí de l'àrea enemiga o s'inventava un centre milimètric i deixava a un companyó franc cara a gol. Un mac. Possiblement el millor jugador de l'història del Llevant UD. Tan lluntà…!

Gaspar Rubio (14/12/1908, Serra, El Camp del Túria, Valencia) marcà una llegenda chafant la ralla de calç del Camp del Camí Fondo, vestint l'antiga elàstica albinegra originària del Llevant FC. Debutà als 17 anys i durant dos temporades feu vibrar com mai abans a millers de llevantinistes. Després se'l endugué el Madrit a qui ajudà a guanyar la primera de les seues 29 lligues, en la temporada 31-32. A partir d'ací, Gaspar Rubio repartí la seua màgia pel món: Atleti (32/33), Nacional (33/34), Valéncia CF (34-36), Granada (39/40 i 42/43), Múrcia (40/41) i encara tornà al Llevant UD les temporades 41/42 i 44/45 i al Real M. en 1939. Es retira als 38 anys en el Melilla. Fon internacional per Espanya en 4 ocasions i marcà ¡9 gols!

Gaspar Rubio representa, com un atre tòtem del llevantinisme, Antonio Calpe, una doble militància de la que a sovint s'ha acusat als granotes: ser del Llevant UD i del Real Madrit a l'hora. Shack es lleva el capell davant d'estos dos mits de l'història blaugrana i no obstant avisa a navegants: existixen millers de llevantinistes, una immensa majoria, que durant anys han seguit al seu equip en 3ª, en 2ª B o en 2ª divisió i per a soportar-ho no han tingut cap necessitat de ser "també" d'un dels grans. Que eixa fora una malaltia que patiren molts chotos durant l'anyet que passaren en l'infern, no deuria ser motiu per a buscar cadàvers en la rebotiga granota.

Hui a les sèt de la vesprada Shack (i una host de granotes insobornables) chiularà en fúria cada volta que un jugador blanc toque el baló. Tota pressió serà poca per a obrar el milacre de véncer a un dels omnipotents equips de la 1ª divisió. El Llevant, no de bades, ha ascedit a Primera per a recordar als superbs Valéncia CF, FC Barcelona o Real Madrit que el Sur també existix. Alguns diuen que eixa no és la Lliga del Llevant, pero Shack opina totalment al contrari. 3x3=9x2: 18. Eixos 18 punts són mija permanència.

Hui el Llevant UD jugarà el seu partit número 100 en Primera Divisió contra el Real Madrid, equip al que mai ha guanyat en un partit de Lliga. Shack i la parròquia granota es deixaran la gola en Orriols per a que l'efemèrides puga ser celebrada per tot lo alt. I per a trencar una estadística antipàtica. Shack aposta per un 5 a 2.