Company

Hi ha tota una trossada des d'El Puig de Santa Maria fins a Almenara —encimerada per tres torres vigia— i, des de la mar, seguint el curs del Palància, en que la nostra terra, Valéncia, és roja. L'atre dia Shack travessà un d'eixos camins d'argent que ara són d'asfalt i no d'aigua dolça fins a Sogorp, creuant tot el Camp de Morvedre. Ignora si les montanyes estaven més verdes que mai o seria que lluïa un sol esplèndit. Imaginà Shack aquell trayecte (que apenes li costaria 35 minuts des de la capital de l'Alt Palància, la senyorial Sogorp, fins al Cap i Casal), fa només cent cinquanta anys i li haguera costat dos dies de fer a cavall. Haguera fet nit en les rodalies d'Algímia d'Alfara.

A Umbert Company també li agrada imaginar estes coses, pensar-se 150 o mil anys arrere. I li agradava comentar-les en Òscar, junts jugaven a anar-se'n arrere en el temps i s'enjugassaven comentant les maravelles de la Valéncia lliure que fórem, renegant de l'actual meninfotisme. Shack sempre que veu la terra roja d'esta comarca pense en ells, en els Company. Pensa en el somriure franc d'Òscar, sempre dispost a una bona charrameca, i l'imagina mirant les taronges mentres passeja entre els camps, fent carasses: estes bones, aquelles no… Sempre que veig terra roja pense en Ampar, en Gema, en la mare, en Cèlia, en Laura, en Salva… i sobretot en séquies i en camps de tarongers, en Òscar, pacient, olorant, mirant, tocant la terra roja, entre valls i montanyes, acaronat per un cel net i clar, com ell.

Òscar ha mort veent que li mataven, estos malnaixcuts que nos governen, la llengua valenciana dels seus delers, i en ella la cultura, la pàtria… Ha mort, pobret, veent rondar l'ombra de Paco Roig i de mil especuladors més sense nom conegut entre els seus tarongers. Als que nos maten la llengua i als que nos maten la terra, en esta Valéncia nostra femada d'autoodi i submissió, hauria de reventar-los la vida per dins. Ad ells la parca se'ls endu i no han deixat més sembra que la codícia que d'ells han deprés els seus.

Òscar seguirà viu durant generacions i generacions en l'esperit generós i ric de fills i nets, ben ensenyats per al plaer i l'honestitat.