Àngels Musics

A Shack li agrada mostrar als amics de fòra les coses bones (i també les roïnes) que té el Cap i Casal. I més si són dels que s'enjugassen en cada troballa. Este matí ho ha fet. ¿Qué és lo més imprescindible de visitar hui en dia en la ciutat de Valéncia?, s'ha preguntat Shack. Les cases del Cabanyal, sense dubte. Pero és una aposta massa particular, massa ajustada per a la seua òptica, massa arriscada en definitiva. ¿I lo segon? Li ha vingut ràpit al cap: els àngels músics de la Sèu. Els que entenen d'art diuen que podria tractar-se del conjunt més important de la pintura del Renaiximent en tota la península. Shack no té ni idea d'art, pero estos àngels són com si de colp i repent els haguera caigut als valentins del cel el privilegi de tindre en la seua ciutat per a sempre un tros de Florència. A Shack li fa eixa sensació. I ya sabeu que Florència és la ciutat més maravellosa del món.

Són unes pintures murals realisades entre 1472 i 1481 pels itàlics Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano en l’altar major de la Sèu. Foren descobertes casualment en juny de 2004, mentres es reparava la volta barroca de l’altar, que data del segle XVII. L’any 1472, el bisbe de Valéncia i vicecanceller de Roma, Roderic de Borja (vint anys després Papa Aleixandre VI), contractà als dos pintors italians. El Borja tirava en pólvora de rei: és el contracte més car de l'historia de la pintura peninsular dels segles XV i XVI: 3.000 ducats d’or.

Molts han parlat de la perversitat dels Papes de Xàtiva. No fa molt, en diners valencians, s'ha produit un pastiche infumable (Los Borgia; dir-li película és una deshonra per a l'història del cine) que posa a la saga valenciana com un tall d'imbècils, histriònics, vividors i analfabets. Pot ser foren vividors. Tots lo atre és pura ignorància. És indubtable, no obstant, el compromís dels Borja en l'introducció del Renaiximent en la península a través de Valéncia i en general el paper que desplegaren com a mecenes d'art.

Als Borja deuen els valentins (i a la Fundació la Llum de les Imàgens) poder mostrar al món uns àngels com estos en la Sèu de Valéncia. Circula per ahí una foto també d'Àngels en una Sèu, pero de Dénia. Una sèu que només té una estrela i no un cel sancer ple d'elles. Una estrela que diuen de Michelín. És una foto també molt florentina. Podria haver-la tirat (a pinzellades) el mateix Boticelli.